TEMPS D'ADVENT I LA SEVA SIMBOLOGIA

Advent és una paraula que prové del llatí adventus i que significa “vinguda, arribada”. Advent era el nom que els romans donaven al temps en què les seves divinitats feien acte de presència als seus temples, una vegada a l'any. En la religió cristiana l’advent és el període de temps immediatament anterior al 24 de desembre, un temps litúrgic i sagrat de preparació ascètica i espiritual per la celebració de la festa de Nadal, previ a l’adveniment de Jesús al món, al naixement del Messies. L’Advent té el seu inici el diumenge posterior al 26 de novembre, l'anomenat primer diumenge d’Advent, dura quatre setmanes (els quatre diumenges d’Advent) i és el tret de sortida a l’any eclesiàstic. Pels cristians, l’Advent havia estat un temps de rigorós dejuni, pregària i meditació fins al punt que s’anomenava la Quaresma de Nadal. Encara avui l’església ortodoxa d’Orient i algunes ordres religioses practiquen el dejuni i l’abstinència durant aquest dies. La idea d'aquest temps ha penetrat tant en l'ànima popular que, per exemple, anys enrere, el mes de desembre era conegut a Andorra, i molt probablement a tota la regió pirinenca, amb el nom d'Advent. De fet, al país Basc el mes de desembre encara avui és conegut amb el mot èuscar “abendoa”. 

El simbolisme de cada element constitutiu de la corona preexistia al mateix cristianisme. El cercle és un símbol del cicle etern de les estacions, mentre que les espècies perennifòlies en general simbolitzen la immortalitat, i la llum s'identifica amb l'esperit i la força de la vida que persisteix, encara enmig dels dies curts i del fred que governa usualment l'hemisferi nord en el temps d'Advent. En la simbologia cristiana, la llum significa Crist, a partir de l'evangeli de Joan que el presenta com «llum del món»

VIDEO SOBRE L'ADVENT

TEMPS DE NADAL I LA SEVA SIMBOLOGIA

Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre. Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó.

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal,el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

L'ARBRE: L'arbre simbolitza el poder renovador de la natura, evocador de la perennitat i per tant de la tradició. També és símbol de la vida. 




EL TIÓ DE NADAL:

El tió de Nadal, soca adormida com la natura en aquest temps d'hivern i que cal despertar picant ben fort una cançó típica, és una probable rondalla que hauria arribat fins els nostres dies com un dels ritus de l'antiquíssim culte a l'arbre.

LES IL·LUMINACIONS ARTÍSTIQUES: El culte a la llum durant aquests dies del cicle nadalenc és molt extens i divers. Les grans il.luminacions , tant de carrers com d'establiments, les llumetes o espelmes amb què hom decora l'arbre, el pessebre o diversos racons de la casa poden ser romanalles del costum d'encendre fogueres per Nadal.

LA RIFA DE NADAL: El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. 









ELS PASTORETS I EL PESSEBRE: Els pastorets i els pessebres dels nostres dies tenen la virtut d'introduir-nos en el món quasi màgic dels pastor. Totes les festes de Nadal estan amarades d'ambient pastoríbol; el pastor és un solitari, en el seu món s'abasta sol. El pastor esdevé bo i un símbol que, pel fet del seu conviure diari amb la natura, ens evoca el record de l'Arcàdia Feliç.

ELS DOLÇOS DE NADAL: LES NEULES I TORRONS: Els torrons i les neules són dolços que avui no falten mai, en cap casa, per a completar el gran àpat del dia de Nadal.  

ÀPAT DE NADAL: No hi pot haver festa allà on manca el protocol de l'àpat tradicional. Perquè no és tan sols l'acte de menjar, i la qualitat de la manduca, allò que fa important un festí, sinó també tot el cerimonial que envolta el parament de la taula.