QUÈ SÓN ELS EVANGELIS SINÒPTICS?

Quan parlem dels evangelis sinòptics ens referim per fer referència a tres dels quatre evangelis canònics com són Marc, Mateu i Lluc. són anomenats evangelis sinòptics, terme que prové del verb grec "synorao" que significa "veure al mateix temps", vol dir que veient l'esquema d'un, es veu també el dels altres.
La visualització en paral · lel dels tres evangelis sinòptics permetre apreciar les grans coincidències que hi ha entre ells.

La finalitat principal dels evangelis sinòptics incloent el de Joan, és despertar la fe de les comunitats cristianes, fer de la vida de Jesús el paradigma per comprendre les seves paraules i proporcionar una visió equilibrada, literària i teològica tant de la persona de Jesús com del seu obra.

- Evangeli de Mateu: Mateu evoca de la millor manera el medi en què va viure Jesús, i en conseqüència, el medi on va ser escrit, així el seu vocabulari és típicament palestí.

El seu simbol és un home amb ales.




- Evangeli de Marc: deixeble directe de Sant Pere, la tradició afirma que va escriure el seu Evangeli sobre la base de la predicació de Pere.

El seu simbol és un lleó.







- Evangeli de Lluc: se li atribueix que va escriure el que va escoltar als Apòstols, sent deixeble de Pau. La seva Evangeli està redactat en llengua grega amb gran elegància. Segons la tradició, la data de redacció es calcula abans de l'70, posterior a Mateu i Marc.

El seu simbol és un brau.










ENLLAÇ A LA BÍBLIA

ENLLAÇ AL POWER POINT:

COM AFECTA LA TECNOLOGIA EN ELS JOVES

EL NADAL I LES DESPESSES

El Nadal és una de les festivitats més importants del cristianisme, juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, se celebra el 25 de desembre a l'Església catòlica. 

Al haver crisi, aquest any el regal més desitjat dels adults serà els diners en efectiu, ja que és el que més falta hi fa.

La previsió és que cada família gasti 671 euros , un 2% més que l'any passat , l'any en què la despesa real va ser de 659 euros per unitat familiar .
Un 39 % del pressupost ha sigut per regals, aproximadament uns 264 euros, un 31,5% per al sopar de Nadal uns 212 euros, un 15,4% per a viatges , 104 euros  i un 13,5% per a diverses formes d'oci, 91 euros .


La motivació forma una part molt important del consum . El 40 % dels enquestats que van fer en aquest nadal, van afirmar que han gastat més per poder gaudir i poder evitar pensar en la crisi. El 59 % dels que van dir que gastarien menys justifiquen aquesta decisió en una caiguda dels seus ingressos .

El sopar de Nadal ha sigut el segon major despesa dels espanyols en el Nadal 2013. Han gastat aproximadament una mitjana de 212 euros, el 31,5% del pressupost total . La majoria. el 67%  ha comprat el menjar en un hipermercat , i encara hi han hagut molts que han comprat en establiments de gran descompte o supermercats . Només un 20% ha fet la compra a petits establiments de barri.
També, una altre de les xifres aproximades es que augmenta el nombre d'espanyols que accedeixen a la xarxa per fer gestions relacionades amb les compres de Nadal . El 26% ha fet servir Internet per buscar regals , i un 22% per comprar preus .

També una gran importàcia a sigut per a la loteria de Nadal.
Cada espanyol ha gastat aquest any una mitjana de 50 euros en la Loteria de Nadal. En total, la quantitat correspondria a la compra de dos dècims i alguna participació. Es tracta d'un important descens en la despesa de loteria, un 18% menys respecte a l'any passat.
Els homes són els que més Loteria de Nadal compren. A més, els jubilats són els majors consumidors de loteria del nostre país, gràcies a ells la mitjana puja. Cada persona major de 65 anys, gasta una mitjana de 63 euros.

Van fer una enquesta on van preguntar a 103 clients sobre la seva despesa de Loteria de Nadal el 2013. La meitat dels preguntats van dir que gastarien molt menys que l'any passat, un terç van dir que gastarien els mateixos diners i un 16% van dictar que no emprarien ni un cèntim en Loteria de Nadal aquest any.


ENLLAÇ A UN VIDEO QUE PARLA SOBRE LES VENTES DE NADAL

LA CANDELERA

Se celebra el dia 2 de febrer, als 40 dies del Nadal. Commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el Nadal.

Originalment celebrada a l'Església Oriental amb el nom de la "Trobada". Posteriorment se celebra per primera vegada amb caràcter marià en 1497, quan el conqueridor de Tenerife, Alonso Fernández de Lugo va celebrar la primera Festa de les Candeles. És un dia internacional.

FEBRER:

Les Festes de la Verge de Candelaria se celebren dues vegades l'any, al febrer i a l'agost:

Últim cap de setmana de gener: Marxa Infantil Missionera.

1 de febrer: Processó de les Candeles.

2 de febrer: Missa Pontifical i posterior processó.

AGOST:

4 d'agost: Lectura del Pregó.

14 d'agost: Romiatge Ofrena, Cerimònia de la Troballa de la Mare de Déu i posterior processó.

15 d'agost: Solemne Missa Pontifical i posterior processó.

Diumenge següent al 15 d'agost: Vuitena de la Verge, missa d'acció de gràcies i posterior processó.

VIDEO SOBRE LA CANDELERA:

LA CANDELERA

GIMCANA FOTOGRÀFICA DEL BARRI GÒTIC: 

CATEDRAL DE SANTA EULALIA: 

La catedral actual es va construir durant els segles XIII a XV sobre l'antiga catedral romànica, edificada al seu torn sobre una església de l'època visigoda a la qual va precedir una basílica paleocristiana. Està dedicada a la Santa Creu des de l'any 599 i es va afegir a partir de l'any 877 a Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona. 

BASÍLICA DE LA MERCÈ:

L'actual església s'aixeca sobre una anterior d'època medieval, construïda entre 1249-1267, que va ser la primera església de l'Orde Mercedari i que va tenir una ampliació en estil gòtic als segles XIV-XV.

SANTA MARIA DEL MAR:

És una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Riberai construïda entre 1329 i 1383. És considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle XIX. 

PLAÇA DE SANT JAUME:

És el cor administratiu de la ciutat de Barcelona. Es troba en el lloc on es creuaven el Cardo i el Decumanus , vies principals de la colònia romana de Barcino. En aquest encreuament es trobaven el fòrum i el temple d'August, del que es conserven quatre columnes al cim del mont Tàber, al carrer Paradís.

PLAÇA REIAL:

Està situada al costat de la Rambla, a la Ciutat Vella de Barcelona. Es va anomenar així perquè es va voler dedicar a Ferran VII, que havia estat rei durant el temps de construcció, i també per enaltir la monarquia.

ESGLÉSIA DE SANT FELIP NERI DE BARCELONA:

És una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

PORTAL DE L'ÀNGEL:

Àngel Custodi amb espasa i corona. Obra de 1466, destruïda el 1936, durant la guerra civil espanyola. Va estar instal·lada al Portal del Àngel fins el 1859.

AUGUST:

Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC. Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que fins l'any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia.

L'ELEFANT BUDA

L'elefant és un animal sagrat en el budisme, són molt apreciats com amulet ja sigui una figura de fusta, pedra, marbre, os...
L'elefant atreu bona sort, llarga vida, saviesa i allunya enveges. Ensenya a ser resistent davant l'adversitat ia tenir paciència i resistència, però té significats diferents d'acord a la cultura o país:
- Per als hindús simbolitza el que aclareix camins i elimina obstacles
- Per als budistes, significa bona sort i fertilitat.

- Per als xinesos, l'elefant de la sort és de color daurat, que atrau bona fortuna i enforteix l'amor, o jade verd, que ajuda a enfortir la sort.

Segons la trompa de l'elefant ja sigui cap amunt o cap avall pot significar una cosa o un altre segons el país:
- A l'Índia, l'elefant que porta la trompa cap avall representa la longevitat i la fertilitat.
- A Tailàndia, la trompa cap avall significa estabilitat a la llar.
- A la Xina, la trompa es porta cap amunt i representa la bona sort i la prosperitat.
- A occident, la creença és que l'elefant que atreu coses bones té la trompa cap amunt i enrotllada, i sempre amb els ullals, ja que representen el poder.


ELS ULLALS:

Símbols de poder, representen la força personal, la defensa contra el mal i aquest foc interior que ens fa lluitar contra l'adversitat. Com animal mític, l'elefant tenia fama de superar qualsevol obstacle i sempre es veia afavorit per cops de bona sort en els moments inesperats.



VIDEO SOBRE LA FÁBULA DEL ELEFANT BLANC




GANESHA :

L'elefant sagrat del budisme és Ganesha, que és el déu amb cap d'elefant, fill de Shiva i Parvati.
Hi han varies llegendes sobre el Déu Ganesha, però una de les més popular que hi ha, conta que Párvati va tenir al seu fill mentre Shiva era a la guerra contra els asuras. Un dia Párvati va anar a banyar-se, i li va demanar a Ganesha que vigilés la porta de l'estança. En aquest moment, Shiva va tornar. Ganesh no va reconèixer al seu pare, ni aquest al seu fill, de manera que el jove déu li va prohibir el pas. Hi va haver una baralla i Shiva enfurismat, va decapitar a Ganesha. Quan es va adonar que havia matat al seu fill, i davant el plor de la desconsolada mare, Shiva va baixar a la terra amb la promesa de donar-li al seu fill el cap del primer ésser que trobés al seu pas i va resultar ser un elefant.



CARACTERÍSTIQUES DE GANESHA:

Ganesh és baix i gros, i en el seu tors porta una serp que serveix de yaneu, el fil sagrat que solen portar els hindús. La trompa normalment està bolcada cap a l'esquerra. Ganesh és un conegut llaminer, d'aquí el seu gordura. Es diu que quan el déu està enutjat, la seva trompa mira cap a la dreta.

Normalment se li veu rialler, i la seva alegria, sobretot en les figures on l'hi representa ballant, resulta contagiosa. En totes les estàtues correctament fetes de ganesh, el seu ullal esquerre apareix trencat, hi ha una llegenda que diu que l'ullal va ser tirat a la lluna.





VIDEO SOBRE GANESHA

TEMPS D'ADVENT I LA SEVA SIMBOLOGIA

Advent és una paraula que prové del llatí adventus i que significa “vinguda, arribada”. Advent era el nom que els romans donaven al temps en què les seves divinitats feien acte de presència als seus temples, una vegada a l'any. En la religió cristiana l’advent és el període de temps immediatament anterior al 24 de desembre, un temps litúrgic i sagrat de preparació ascètica i espiritual per la celebració de la festa de Nadal, previ a l’adveniment de Jesús al món, al naixement del Messies. L’Advent té el seu inici el diumenge posterior al 26 de novembre, l'anomenat primer diumenge d’Advent, dura quatre setmanes (els quatre diumenges d’Advent) i és el tret de sortida a l’any eclesiàstic. Pels cristians, l’Advent havia estat un temps de rigorós dejuni, pregària i meditació fins al punt que s’anomenava la Quaresma de Nadal. Encara avui l’església ortodoxa d’Orient i algunes ordres religioses practiquen el dejuni i l’abstinència durant aquest dies. La idea d'aquest temps ha penetrat tant en l'ànima popular que, per exemple, anys enrere, el mes de desembre era conegut a Andorra, i molt probablement a tota la regió pirinenca, amb el nom d'Advent. De fet, al país Basc el mes de desembre encara avui és conegut amb el mot èuscar “abendoa”. 

El simbolisme de cada element constitutiu de la corona preexistia al mateix cristianisme. El cercle és un símbol del cicle etern de les estacions, mentre que les espècies perennifòlies en general simbolitzen la immortalitat, i la llum s'identifica amb l'esperit i la força de la vida que persisteix, encara enmig dels dies curts i del fred que governa usualment l'hemisferi nord en el temps d'Advent. En la simbologia cristiana, la llum significa Crist, a partir de l'evangeli de Joan que el presenta com «llum del món»

VIDEO SOBRE L'ADVENT

TEMPS DE NADAL I LA SEVA SIMBOLOGIA

Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre. Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó.

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal,el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

L'ARBRE: L'arbre simbolitza el poder renovador de la natura, evocador de la perennitat i per tant de la tradició. També és símbol de la vida. 




EL TIÓ DE NADAL:

El tió de Nadal, soca adormida com la natura en aquest temps d'hivern i que cal despertar picant ben fort una cançó típica, és una probable rondalla que hauria arribat fins els nostres dies com un dels ritus de l'antiquíssim culte a l'arbre.

LES IL·LUMINACIONS ARTÍSTIQUES: El culte a la llum durant aquests dies del cicle nadalenc és molt extens i divers. Les grans il.luminacions , tant de carrers com d'establiments, les llumetes o espelmes amb què hom decora l'arbre, el pessebre o diversos racons de la casa poden ser romanalles del costum d'encendre fogueres per Nadal.

LA RIFA DE NADAL: El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. 









ELS PASTORETS I EL PESSEBRE: Els pastorets i els pessebres dels nostres dies tenen la virtut d'introduir-nos en el món quasi màgic dels pastor. Totes les festes de Nadal estan amarades d'ambient pastoríbol; el pastor és un solitari, en el seu món s'abasta sol. El pastor esdevé bo i un símbol que, pel fet del seu conviure diari amb la natura, ens evoca el record de l'Arcàdia Feliç.

ELS DOLÇOS DE NADAL: LES NEULES I TORRONS: Els torrons i les neules són dolços que avui no falten mai, en cap casa, per a completar el gran àpat del dia de Nadal.  

ÀPAT DE NADAL: No hi pot haver festa allà on manca el protocol de l'àpat tradicional. Perquè no és tan sols l'acte de menjar, i la qualitat de la manduca, allò que fa important un festí, sinó també tot el cerimonial que envolta el parament de la taula.